Cirurgia oral
Una cirurgia oral és una operació que es realitza a la cavitat bucal en dents, mucoses i teixits accessoris per a solucionar o extirpar elements anatòmics patològics.
Les intervencions de cirurgia oral normalment es realitzen a la mateixa clínica dental i no requereixen en general grans intervencions pel que poden ser duts a terme amb tècniques d’anestèsia local.
De vegades, per cirurgies molt àmplies o perquè així ho aconselli l’estat del pacient, la intervenció serà a quiròfan amb anestèsia general.
Tipus de cirurgia Oral
Extracció de queixal de judici:
És una de les cirurgies orals més freqüents i està indicada principalment quan hi ha dolor. La cirugía para quitar las muelas del juicio también se recomienda si hay infección, quiste o falta espacio en la mandíbula para ubicar todas las piezas dentales.
Extraccions dentàries complexes:
Aquesta intervenció és la que es realitza quan una dent es fractura a la geniva (extracció d’arrels, la corona està danyada) o, directament, no neix. Per a això, cal fer una incisió en la geniva per així poder retirar la peça dental. Així mateix, en aquests casos pot arribar a ser necessària la manipulació de el propi os.
Dents fracturades o amb càries.
Es durà a terme una extracció d’una dent trencada, partida, fracturada o afectada per una important càries dental sempre que no pugui ser reconstruït. Fer-ho pot prevenir que s’estengui una possible infecció a altres dents, frenar una pèrdua òssia o impedir l’empitjorament d’una malaltia periodontal.
Extirpació de quists maxil·lars:
Els quists són lesions ben definides, o de predomini radionúclid, i en algunes ocasions expansibles. Gairebé sempre de creixement lent i benigne. A l’inici són asimptomàtics, llevat que la seva evolució es prolongui amb creixement significatiu o infecció secundària. És usual que a l’inici es descobreixin en radiografies dentals sistemàtiques. El seu tractament inclou l’extirpació quirúrgica.
Extraccions indicades per ortodòncia
Quan hi ha una gran manca d’espai que no es pot corregir per altres mitjans, l’extracció d’un o dues dents pot contemplar-se com una intervenció necessària per alinear la resta de dents de la boca. Aquesta decisió serà fruit del resultat d’una sèrie d’anàlisis ortodòntics. L’extracció serà sempre l’últim recurs, perquè en tota decisió prima per sobre de tot la conservació de les peces originals.
Fenestració de dents retingudes
Quan volem situar en les arcades dents que no han erupcionat per si sols i queden retinguts en l’os, amb la cirurgia es realitza una fenestració per realitzar un moviment guiat d’aquestes dents. Aquest tractament es realitza en conjunt amb ortodòncia.
Cirurgia dels frenets, indicada per a nens que tenen limitada la mobilitat de llavis i llengua
El fre labial superior pot ser causa de separació entre les dents. Abans de procedir amb qualsevol acció, s’estudiarà correctament la zona mitjançant la inspecció i la realització de radiografies, s’avaluaran els antecedents mèdics, medicació actual i possibles comorbiditats. En començar la intervenció, s’anestesiarà la zona.
Preguntes freqüents
També coneguda com a apicectomia, la cirurgia periapical és un procediment quirúrgic que consisteix a eliminar una infecció que afecta l’arrel d’una dent i als teixits adjacents.
Aquest tipus d’intervenció es porta a terme quan han fracassat altres tractaments com l’endodòncia, quan és impossible accedir a l’extrem final de l’arrel, quan hi falsos conductes en la peça dental o quan algun d’aquests s’ha fracturat.
El fonamental és prendre la medicació i complir amb les cures de compressió i hàbits alimentaris que t’indicarem a la clínica després de la intervenció. És molt important complir exactament amb les indicacions les dues hores posteriors a la cirurgia oral: Compreses fredes, mai gel, compte amb els aliments, etc.
El resultat de la cirurgia depèn molt de complir amb aquestes útils instruccions.
Sempre és millor treure els queixals del seny quan no hi ha cap símptoma o molèstia. Així, s’aconsegueix un postoperatori millor i s’eviten altres complicacions.
A la nostra clínica t’indicarem el moment oportú, ja que és preferible la seva extracció quan a més de la seva corona, la seva arrel s’ha format a l’almenys en 2/3 de la seva longitud.
Els queixals de seny no sempre s’han d’extreure només quan presenten alguns símptomes associats com: dolor, infecció, quist, inflamació de la geniva que l’envolta que produeix una bossa en la qual es pot ficar menjar, i al no permetre una bona neteja de la zona acaba infectant.
També s’extreuen com a part d’un tractament d’ortodòncia tant per facilitar determinats moviments dentaris, com per al manteniment dels resultats obtinguts.
